...amb les altes temperatures posem fi al nostre quart any universitari. Sembla subrealista pensar que en menys de dos anys ens trobarem dins del torrent capitalista de supervivencia en el que tindrem el compromis i la necessitat de guanyar-nos la vida.
Deixarem de costat les llargues nits d'estudi, la sensaciò confortant d'acabar el periòde d'examns, les sumes y restes per a que ens quadren els credits de la matricula..I a més, les clases on et dediques a tot menys a escoltar, les pràctiques on jugues mentre aprens,els passetjos pel riu, les nits de música, cine i gelat de xocolate...les nostres nits d'estima.
S'ens acaba l'època de jugar a ser majors, i comencem a ser-ho, esta obrint-se el cami del nostre futur.
Per a tots i especialment per a tu, amb qui he compartit tant aquests cuatre anys.
2 comentaris:
Vaja, vaja... l'odontòloga més preciosa del món s'ha atrevit -com no podria ser d'altra manera- a obrir un blog, a mostrar al món allò que pensa, què sent; a compartir reflexions i anhels de llibertat.
Estic molt, molt orgullós de que aparegues en la blogosfera amb aquest "aire fresc en lluna plena"... estic immensament agraït per tu, per ser com ets.
Publica un comentari a l'entrada