Què son els implants?

Els implants van surgir com alternativa dels trataments protesics. Es pot definir com la tècnica quirúrgica que consisteix en introduïr un cos extrany dins de l'os, mandibular o maxilar, amb la finalitat de substituir peces dentals perdudes.

Tot açò té una finalitat tant estètica com funcional, ja que és prioritari restaurar l'activitat masticatòria, degutora i de fonació.

Aquestes maniobres es duen a terme mitjançant l'osteointegració, que es tracta de la conexió directa entre e l'os i la superficie del implant. Per tant per a poder incloure aquests sustituts dentals artificials en el cos humà, hem de comptar previament amb suficient superficie de teixit osi.

Hem de tindre en compte el possible rebuig del sistema inmunologic una vegada introduït l'implant en l'organisme. Per eixe motiu hem d'utilitçar materials biocompatibles, fer un estudi minuncios de la quantitat i qualitat de l'os que suportarà l'implant, i seleccionar la técnica menys atraumatica possible.
També serà important l'higiene del pacient ja que està directament relacionada amb la falta del control de placa que condueix a la periimplantitis i al posterior fracas de l'implant (els texits periimplantaris son molt susceptibles a l'infecció causada per bactèries).







Quins son els beneficis dels implants?

• Els implants poden reemplaçar dents perdudes amb una garantia amplia de duració.
• També son una alternativa per a les dentadures que es mouen i causen dolor, ja que poden servir de base y sosten per a una protesis completa.
• Els implants, amb una higiene oral molt bona i visites periòdiques al seu dentista tenen un marge de duració de vint anys i inclús poden durar tota la vida.

Quines son les desventajes?

• La tècnica implantològica requerix una inversió econòmica major que la de una dentadura remobible o un pont fixe convencional.
• també hi ha que invertir un periode de temps en el tractament. Aquest dura de 6 a 9 mesos. Si es considera el temps que posteriorment dura un implat, aquesta inversió de temps es raonable i compensada.
• com cualsevol altre procediment de cirugia, els implants dentals tenen riscs d'infeccións.

Meravelles robades

Joam GENOVÉS




Artur HERAS



Eduardo CHILLIDA

...i els peixos també tenen dents?

Sovint es curiosa la relació que existeix entre algunes paraules quan totes elles es troben relacionades.

Avui, pensava en tres termes força diferents i que a simple vista, un pot anul·lar l'altre sense discursió alguna; Dolor, Vulnerabilitat, Estima ... Supose que és tracta d'un intent absurd de definir un estat d'ànim.

Solem identificar el Dolor com una experiència sensorial y emocional desagradable, relacionada amb situacions que produeixen dany. Però en nombroses ocasions, l'experiencia fruit del dolor va més enya...pot inclús arribar a emboirar la ment de les persones més despertes.-

Pel que fa al sentiment de Vulnerabilitat, es allò que algú sent quan es veu sol i indefens, i intenta protegir-se amb tot allò que li produeix un mínim de benestar.

Estimar, és una emoció complicada. Molt dificil de definir. Puc dir que es tracta d'admirar i valorar enormement, també pot relacionar-se amb la necessitat, i inclús amb l'adicció..
Però del que estic segura, és que qui estima, sent per cada part del seu cos unes corrents intenses provocades per la sensibilitat.

Segons després de sentir com aquest híbrid de paraules jugava amb la meua ment, m'he trovat a l'escritori observant, amb incredulitat, la inocència del meu germà de 10 anys, que s'acostava amb els seus ulls brillants, i els cabells humits de la suor típica d'un xiquet, i em preguntava: Teta, i els peixos tenen dents?

...després de passar l'estiu junt a una taça de café, un fum de apunts per estudiar i la llum alògena del flexe com l'única radiació solar, tornem de nou a començar el curs.
Amb quasi vint-i-dos anys continue abançant per aquest terreny fascinant de l'odontologia.

Càries, qué es?

La càries dental és la malaltia més frecuent de l'especie humana, afecta, sobretot, a les persones que habiten els països més desenvolupats. Pot produïrse en qualsevol persona independentment del seu sexe, edat o condició social. Es tracta d'un proces destructiu de l'anatomia dental degut a l'acció del acids d'una serie d'agents infecciosos.


A que és deu l'aparició de càries?

Han de coincidir diversos factor per a que es produeixca l'enfermetat:

- Dieta - Microorganismes - Huesped: propia dent.

Formant part de la flora habitual de la nostra cavitat oral, existeixen nombroses bactèries que s'adhereixen a la superfície de les dents formant el que s'anomena placa bacteriana. Aquesta, a l'entrar en contacte amb el sucre, produeixen àcids. Aquests àcids es difonen sobre la superfície de la dent i hi inicien un procés de descalcificació o desmineralització. Amb el pas del temps aquesta zona prèviament descalcificada es despren deixant una cavitat infectada on proliferarà la infecció sinò és paliada amb un bon tractament.

Com podem previndre la càries?

Per evitat l'aparició de aquesta enfermetat hem de dur un control mesurat de la nostra dieta:

• reduïr el consum de sacarosa diari.
• evitar menjar entre hores.
• disminuir el consum d'aliments molt viscosos, que tenen facilitat per a adherirse a la superficie dental.
• utilitzar edulcorants.
• menjar xicles amb Xilitol.
• Mantindre una bona higiene diaria.

s'acaba l'època de jugar a ser majors

...amb les altes temperatures posem fi al nostre quart any universitari. Sembla subrealista pensar que en menys de dos anys ens trobarem dins del torrent capitalista de supervivencia en el que tindrem el compromis i la necessitat de guanyar-nos la vida.

Deixarem de costat les llargues nits d'estudi, la sensaciò confortant d'acabar el periòde d'examns, les sumes y restes per a que ens quadren els credits de la matricula..I a més, les clases on et dediques a tot menys a escoltar, les pràctiques on jugues mentre aprens,els passetjos pel riu, les nits de música, cine i gelat de xocolate...les nostres nits d'estima.

S'ens acaba l'època de jugar a ser majors, i comencem a ser-ho, esta obrint-se el cami del nostre futur.

Per a tots i especialment per a tu, amb qui he compartit tant aquests cuatre anys.