29 de novembre 2006

Lágrimas del pasado


Günter Grass, afamado escritor, premio Nobel ampliamente reconocido como "la conciencia moral de Alemania". Está, en la actualidad, embarrado hasta el cuello por revelar, en su última creación, sus juveniles actividades nazis.


Las reacciones dentro y fuera de Alemania no se han hecho esperar. Hay algunos que le defienden. Pero existen declaraciones que han sido muy duras para el autor. Empezado por la acusación de Fert -célebre biógrafo de Hitler- donde tacha a Grass de inmoral y literalmente expresa: "yo, a un hombre así no le compraba ni un coche usado". Otros optan por la estrategia mediática. Alegando que el escritor ha actuado de manera oportunista para obtener un mayor beneficio de su obra, como es el caso de la Vicepresidenta del Consejo Central Judío. Incluso se le reprocha que debe devolver el premio Nobel que recibió en 1999.


Pelando la cebolla, título de la polémica novela, reune toda su trayectoria vital: empieza con la decripción de su infancia en Danzing y termina con la publicación de El tambor de ojalata, su primera y más reconocida obra. En esta nueva reliquia literaria Grass entiende y equipara el transcurso de su historia como la acción de pelar una cebolla, quitando capa tras capa: una tarea que reclama facilmente a las lágrimas.


Con este articulo pretendo -después de recopilar todo tipo de críticas acerca del libro y de su vida- que se entienda que Günter Grass empieza como un niño ingenuo, soñador, sin convicciones políticas propias y gran amante del arte. Él deseaba convertirse en un ser antagónico a la figura que representaba su padre. "Tendero de provincia, católico romano practicante y hombre de familia amante de la paz y la armonía".
Partiendo de esta premisa, el pequeño Günter empieza a pasar, como cualquiera de su generación, por toda la gerarquía nazi de rigor: la Juventud Alemana, las Juventudes Hitlerianas, el Frente Aleman de Trabajo y finalmente el reclutamiento en la Waffe-ss.
Cito textualmente uno de los recuerdos de Grass: "durante varias décadas me negué a enfrentar las consecuencias de esa palabra y esas letras gemelas. Después de la guerra, la vergüenza creciente me impidió hablar de lo que había aceptado con el estúpido orgullo de mi juventud. Pero la carga persistía, y nadie la podía aligerar".


Si reflexionamos paso a paso las escenas de esta historia coincidiremos en que este escritor no merece la lapidación y desprestigio de su carrera. Con el progreso personal, la reflexión y las experiencias vitales empiezas a crear tu propio criterio y a definirte. Günter Grass empezó a ver, a partir del trancurso del tiempo, muchos tonos de grises entre el blanco y el negro.


Finalmete solo me queda añadir que todos tenemos derecho a equivocarnos, a tener un pasado. Seguramente, la capacidad que posee para crear una expresión literaria tan brillante será fruto de sus numerosas y frustrantes contradicciones. Demosle un voto de confianza.

27 de novembre 2006

Qué els importa als Ciutadans?



Recorden al xaval que apareixia nu en el cartell que va editar Ciutatadans de Catalunya per a demanar el vot contra el opresivo nacionalisme dels PSC, CIU, ERC, Iniciativa-Verts i la resta de partits nacionalistes, en les últimes eleccions autonòmiques catalanes?

Es diu Albert Rivera, i ha estat triat diputat en el Parlament de Catalunya.

La seva aparent frescor politico-moral ha suscitat onades de simpatia -bastant simplistes, per cert- en mitja Espanya, sobretot al País Basc, a Galícia, i a València on també abunden, segons Ciutadans i els seus amics, els nacionalistes excloents i opressors...

En fi, resulta que el libertador Albert Rivera era militant del PP! Sí, ha llegit bé, del PP! Anem, que hi ha nacionalismes bons i nacionalismes dolents. Albert Rivera és un "interessat" de la política. Un altre.

21 de novembre 2006

La ironia americana


L'únic cineasta americà que al seu dia es va atrevir a desafiar a George Walker Bush, mitjançant la seua pel·lícula-documental Farenheit 9/11, ha difós una carta irònica amb la mateixa intenció, però en aquest cas dirigida al partit republicà.

En aquest escrit, deixa palesa la mena de política que els conservadors nord-americans han estat practicant durant les dues legislatures de Bush. Sense cap dubte, aquests mandats s'han carateritzat per un fanatisme patriòtic, pel fonamentalisme religiós, el desmantellament i abolició de serveis socials bàsics, el balafiament de despeses carents d'interes públic, i un munt més d'etcèteres...

A Europa, just a la nostra part de l'Atlàntic, hi ha polítics que han intentat, i intenten, aplicar aquests criteris de govern i aquestes polítiques conservadoristes. Axí que hem de difondre la carta que Michael Moore ha escrit ja que, malgrat no ho semble, molt prop de nosaltres també faria bé.






"A mis hermanos y hermanas conservadores,

Sé lo abatidos y descorazonados que se sienten por los resultados de la elección de la semana pasada. Les preocupa que el país se mueve en una dirección muy mala que no es la que ustedes desean. Sus 12 años de Revolución Republicana han terminado con todavía tanto por hacer, tantas promesas que no fueron cumplidas. Están espantados y yo lo entiendo.

Vamos, ¡anímense, amigos míos! y no se desesperen. Les tengo buenas noticias. Los millones que están ahora a cargo de nuestro Congreso Demócrata y yo, queremos hacerles una promesa solemne, una lista de promesas que les ofrecemos porque los valoramos como compatriotas nuestros que son. Merecen conocer que planificamos hacer con el poder que recientemente adquirimos, y para ser específicos, qué haremos a ustedes y para ustedes.

He aquí nuestra Solemne promesa liberal a los descorazonados conservadores: ...."



A la pàgina http://www.rebelion.org/noticia.php?id=41459 s'ha publicat la carta traduïda al castella sencera.

Adele Bloch-Bauer; la fortuna de Klimt.


Com si d'una icona bizantina es tractés, Klimt va elaborar l'obra mestra de l'anomenat estil daurat que, junt a "el bes", el traurien de l'anonimat.

En aquest retrat pintat per Klimt, la dona apareix asseguda i porta un vestit daurat. El cos es barreja amb el fons i la butaca, el respatller de la qual es fon entre els mosaics. En el seu vestit, apareixen pintats ulls egipcis, molt habituals entre els membres del Modern Style anglès, amb Mackintosh al capdavant.

Klimt està estretament relacionat amb els mosaics de San Vital de Ràvenna, de l'època bizantina, els quals havia visitat en nombroses ocasions. En la pintura es pot apreciar la influència que va exercir l'estampa japonesa en aquest pintor. Alguns historiadors vinculen aquesta obra amb les madonnas italianes d'època medieval, al presentar un aspecte de mare i objecte de culte ...

14 de novembre 2006

Una batalla guanyada. L'exemple del triomf


“Mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”













Des del seu inici a la política catalana, Carme Chacón, ha estat una de les dones més observades i seguides de l'actualitat nacional.

Es diu que actua amb una força i seguretat immesurable i que, malgrat la seua professió, no deixa de banda la seua vida personal. Reconeix enyorar l'olor de la mar.

Amb el pas del temps, cada cop s'evidencia més un detriment de l'interés de la part de la societat que oscil·la entre els 20 i 35 anys, per tota mena de reptes polítics, socials i inclòs culturals. Ella és una mostra d'esforç, d'iniciativa i, sobretot, d'esperança.

El principal motiu pel qual escric al voltant d'aquesta figura política és perquè vull deixar palesa l'enorme admiració que produiex Carme Chacón per la seua lluita professional, així com,pel sacrifici personal, i perquè crec que és un dels exemples més clars del trioumf de la dona jove en l'actualitat.

Una persona preparada acadèmicament, emprenedora, amb iniciativa i que, a més, ha demostrat tenir capacitat per a fer-se un lloc important a la política nacional mereix, sota el meu judici, ser més reconeguda.

Sols dir que ha de servir-nos, el seu exemple, per a créixer dins d'una societat en la que encara no es juga amb uns valors de total igualtat.




Un projecte sensitiu

Dedicant un poc del meu temps a la tecnologia he caigut, a partir d'un enllaç, dins d'un pàgina fascinant.

Aquesta, és la web d'una botiga situada a Madrid, en un dels barris més alternatius d'aquesta ciutat (el barri de Lavapiés). En ella cada dona pot trobar nombroses meravelles que anys enrere no podriem ni tan sols imaginar. S'anomena "Els plaers de Lola", i va naixer gracies a l'iniciativa de dues joves. Elles es van introduïr en l'incert i perillos camí empresarial per a poder obrir una porta més a la llibertat sexual i sensorial de la dona.

Una volta dins d'aquesta tenda, pots disfrutar de cafés d'origens llunyans, d'infusions afrodisiaques i aromes naturals. Pots trobar tota mena de jocs i materials eròtics exclusius per a dones. Així doncs, en ella hi ha llibres i moltissima informació imprescindible per a coneixer perfectament el cos humà femení.

Com que l'art és una peça imprescindible per a completar l'activació els nostres estímuls, aquest local acollis diverses exposicions de pintura, fotografia i escultura creades per dones.


Com tots sabem un dels principals valors que tenim és la sensibilitat, i en cada part d'aquest lloc podem donar vida als nostres cinc sentits.

www.losplaceresdelola.com

08 de novembre 2006

I els odontòlegs, què?



El passat 19 d'octubre, la ministra de sanitat Elena Salgado va presentar una nova campanya divulgativa dirigida a la població i als profesionals sanitaris, on preten frenar l'us inadecuat dels mediaments, concretament dels antibiòtics a Espanya.



Des d'un punt de vista sanitari, aquesta campanya és necessaria, i tots coincidim en que el projecte ha estat una bona idea, ja que l'ús inadecuat dels antibiotics està produïnt l'aparició de cepes bacterianes resistents a aquestos medicaments. Tot açò pot donar lloc a que aquestes cepes és facen irreversibles en nombrosos casos i deixen de tenir eficacia front a determinades enfermetats. A més em de tenir en compte que Espanya és un dels països europeus amb major consum d'antibiòtics.




Ara bé, el problema de tot aquest assumpte resideix en que en totes i cadascuna de les creacions publicitaries dirigides a la ciutadanita, s'omiteix per complet la referncia als odontòlegs com a profesionals sanitaris capacitats per a preinscriure antibiòtics.




Ja s'ha fet arribar al ministeri el nostre descontent al no fer-nos particeps, ja que pot donar lloc a confusions per part de la població, i esperem que en la pròxima campanya publicitaria es rectifique.




06 de novembre 2006

El nostre art

Gracies a la lluita constant de les artistes del segle XIX, a principis del s. XX les dones començaren a recollir els beneficis que aquesta suposava. Es basaven, principalment, en la possibilitat d'estudiar a les mateixes escoles de belles arts que els homes, solicitar beques, participar en concursos i guanyar premis. A més podien realitzar les seues propies exposicions i vendre les seues obres.

Malgrat tot el progres que açò suposava, continuaven vejent-se obligades a recurrir a contactes individuals amb homes, ja reconeguts en el món de l'art, per a poder avançar i donar-li projecció a les seues carreres.

Pel que fa al camp de l'escultura, la dona va començar també a obrir-se camí. Aquesta part de l'art va deixar de ser exclusivament un area masculina i apareigueren a les grans ciutats de l'art com Paris, obres de dones com Germaine Richier, qui ja havia começat a fundir bronze per a crear les seues extrafalaries i extranyes obres. A Londres, Barbara Hepwerth va anar guanyant fama amb el pas del temps, ella junt a Henry Moore formaren un extraordinari grup d'escultors que dominarien l'escena artística mundial en els anys de la postguerra.

Temps després, a finals del s.XX les artistes contemporànies ja havien conquistat la majoria de les institucions d'aquest camp. El Guggenheim de Nova York i la Tate Modern de Londres estaven, aleshores, repletes d'exposicions individuals creades per dones.

En aquest moment de la història la pregunta alvoltant de si l'art en mans de dones continuarà siguent un element important al segle XIX encara no té resposta. Així doncs, esperem que l'esforç d'aquestes profesionals de lart obtinguen la mereixcda recompensa.


Adjunte algunes obres d'artistes reconegudes:





Ghada AMER.









Bridget RILEY.


Laura OWENS.