"Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germà va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement. Ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos"
"Aquell germà mort , el fantasma del qual em va acollir a tall de benvinguda, va ser, per dir-ho d’alguna manera, el primer dimoni dalinià. El meu germà havia viscut set anys. Ho considero com una prova de mi mateix, una mena de geni portat fins a l’extrem. El seu cervell es va cremar com un circuit elèctric sobrecarregat per una precocitat increïble. No va ser pas per atzar que l’anomenessin Salvador, com el meu pare, Salvador Dalí i Cusí, i com jo. Ell era el ben estimat: a mi se’m va estimar massa. En néixer, vaig posar els peus sobre les empremtes d’un mort a qui adoraven i a qui, a través de la meva persona, continuaven estimant, potser més encara.”
"Confessions inconfessables"
Salvador Dalí
Dalí va tenir un germà major que va morir de meningitis als 7 anys d'edat. Una tarda, quan Dalí ja havia complert els cinc anys, els seus pares el van dur a la seva tomba dient-li que ell era la seva reencarnació. Dalí els va creure. El pintor va voler plasmar mitjançant el surrealisme que definia les seves obres, un retrat on quedessin plasmats els trets del seu germà. Va crear una imatge, mitjaçant punts, del rostre del nen de set anys, i en el fons s'observa un plànol, on es dibuixa l'horitzó, que obiamente recorda L’Angèlus de Millet.
