Igualtat de sexes?

Consumisme, com sempre s’ha dit, és el terme que defineix cada temporada nadalenca. Tothom surt per a realitzar compres. Regals per a tots. Pijames, mitjons, guants, cds, llibres, perfums, i un munt més d’objectes inútils que després mai utilitzem. Per als més menuts tenim tot tipus de substituts tecnològics que reemplacen als veritables jocs de la infància, i aquestos si que els utilitzen. Inclús massa.

Entre la enorme quantitat de jocs d’ordinador als quals els adolescents – i els xiquets- tenen accés podem trobar alguns en els que el repte consisteix a ser el més hàbil robant cotxes, agredint a la policia, assaltant comerços , i atropellant ancianes. Activitat bastant "normal" en els jocs d’aquest tipus.

El més curiós de tot aquest passatemps infantil és que una de les formes de ser un vertader heroi consisteix en l’assassinat de prostitutes. Has de passar el teu vehicle per damunt de tota dona que es situe als carrers, ja es trobe sola, o acompanyada, i per aconseguir una millor atrocitat –i major puntuació evidentment- cap la possibilitat de fer marxa enrere i acabar de destruir-la.

Vertaderament volem que s’ature la violència de gènere? S’ha decidit realment acabar amb el sexisme, veritable arrel de la violència que s’exerceix contra les dones en el món sencer?

Encara hui ens trobem a una cultura on hi ha rols assignats, un per a l’home i altre per a la dona. Aquests rols són, sens dubte, deterministes i discriminatoris per a ambdós sexes, però són especialment lesius per a les dones. La religió, les creences, la literatura, el cine, els refranys, els contes... des “el príncep blau”, els crims passionals, fins la esfereïdora frase "la vaig matar perquè era meua” han conduit a la nostra societat a una injusta desigualtat que hem de pal·liar, començant per evitar que els xiquets o futurs adolescents (que seran els homes del futur) tinguen cap relació i vincle amb la diferencia de sexes. I molt menys amb l’exercici de la violència com el cas d’aquestos jocs bèl·lics.

Si s’aposta per un canvi basat en l’abolició de la discriminació de sexes, no ens bastarà amb el impuls polític i mediàtic ni amb els canvis legislatius –aquests son imprescindibles- també ha de passar pel nostre comportament diari. Es tracta de guanyar una veritable batalla contra les nostres pròpies pautes culturals, contra la idea ancorada en el més profund de la nostra consciència que els homes han d’exercir un paper preponderant en les relacions de poder i també en les familiars i afectives.

Una de cada cinc dones en Europa pateix algun tipus de maltractament per part del cònjuge o parella de fet , a nivell mundial la proporció és una de cada tres, i aiçò és símptoma d’un progrés lent i mal arrelat. La violència de gènere és l’expressió més brutal del masclisme que no busca tant fer mal com mantenir la dominació i el control sobre la vida de les dones.

Hem d’acabar amb l'extorsió, el insult, l'amenaça, la bufetada, la pallissa, el flagell, la cambra fosca, la dutxa gelada, el dejuni obligatori, el menjar obligatori, la prohibició de sortir, la prohibició de dir el que es pensa, la prohibició de fer el que se sent i la humiliació pública...

Un bon procés de pau. Diguem SI

Com tots sabem la cadena Ondas Populares de España - la COPE- és una de les cadenes de ràdio d'àmbit estatal que hi trobem l'Estat Espanyol.

Els seus principals accionistes, com no, son la Conferencia Episcopal Española en un 50%, les diòcesis en un 20%, els Dominics, i els Jesuites. Aquesta emissora va nàixer als anys 60 a partir de la fusió de les 200 cadenes de l'esglèsia catòlica, denominades Emisoras Parroquiales. Em vaig assabentar d'una anècdota ocorreguda al programa que condueix la periodista Cristina López Schlichting, on un català, després d'haver burlat els filtres interns ideològics, va utilitzar el temps de precs i preguntes per a fer públic el seu dubte; per qué el Partit Popular no vol la pau per a Espanya.

Durant les últimes setmanes, i a partir de la meua presència (no per la meua voluntat, tot s'ha de dir. Jo em trobava al carrer Velàzquez, fent un curs d'odontologia) a la manifestació del passat 25 de novembre en contra del procés que podria conduir-nos al fi del terrorisme, he estat força capficada preguntant-me quin seria el motiu pel qual eixa gent no vol la pau. És més, jo al igual que el transfuga de la Cope, em pregunte perqué el Partit Popular no vol la pau?

Wooldrow Wilson, un dels presidents dels Estats Units d'América va ser escollit, just a l'ecuador de la segona guerra mundial, com a lider de la plataforma electoral Paz sin victoria. Amb aquest càrrec, va utilitzar la manipulació política per acoseguir tota mena de resultats electorals. M'explique. Partint d'una ploblació que es mostrava pacifista i que no manifestava cap interes per involucrar-se en la guerra va crear un conjunt cívic belicista i histèric que desitjava anar a la guerra i destroçar tot allò que es relacionara amb Alemanya. La part curiosa d'aquesta història no és el per qué -és evident que la administració Wilson havia decidit que el pais entraria en el conflicte- sinó la forma. Com un govern aconsegueix que la seva societat es transforme? Com fan que tots pensen i defensen el que ells volen que pensen i defensen? Evidentement havien realitzat una dura tasca per a que el poble es sentira amb l'obligació moral d'entrar dins del conflicte. Van començar difonent imatges de nens ferits, amputats, cremats, i va impregnar a tothom d'informació exagerada sobre les atrocitats que feien els alemanys. És a dir, amb la política del terror, de la manipulació. Amb la pretensió de dirigir el pensament de les persones.

Amb la situació actual, els personatjes polítics que utilitzen, per una part arguments moralistes-buits de contingut- i per altra el dolor de les families de les víctimes, per a frenar el procés de pau, estan fent alguna cosa molt semblant. Pura manipulació.



En primer lloc, tot partit polític que asumeix el govern d'un estat està obligat a proporcionar seguretat, aixó es du a terme amb la lluita contra el terrorisme, i hui en dia la millor lluita és el diàleg. Pel que fa a les víctimes, seré respectuosa amb l'opinió -ho mereixen- però sovint s'ha de cedir per a que no torne a produïr-se ningún atemptat. Supose que serà dolent veure que no paguen com deurien amb les condemnes, o que s'els proporcionen alguns avantatges incoherents, pero un procés de pau passa per tot açò, per molt que ens pese. Ja ho deia Brian Currin al periòdic El País el passat dia 11.



Espere que es deixen de banda els interessos polítics i que el nostre govern siga recolçat per tots els partits per a que es puga avançar.





PS. Sembla molt curiós que li donaren el Nobel de la Pau en 1919 a Wilson...com ens venen la moto!

Deixa'ns imaginar

...amb dues cerveses, una amiga i jo jugavem a imaginar. Un estiu paradisíac, nits de màgia i fantasia. Complicitat i sensacions indescriptibles que quedarien ahí, a les nostres ments.

Imaginar és jugar amb els teus desitjos, utilitzar la ment per crear guions cinematogràfics de les nostres vides, i evadir-te... deixar-te dur pel progrés mental que va, poc a poc, creant una imatge perfecta de la nostra vida, del nostre futur... del que volem per a nosaltres.

I amb qui volem compartir tots eixos moments...

És curios com la ment dels humans ha desenvolupat tants sistemes preventius i paliatius del dolor i del sofriment. Ell, ens protegeix constantment i una de les formes és aquesta. Segurament no té cap descripció fisiològica, però deixar-nos imaginar ens permet jugar amb la nostra consciència i estar tanmateix segurs durant molt de temps.

Segurament, moltes de les coses a les que ens enfrontem a diari són el reflexe de la duresa vital amb la que eternament lluitarem... I sovint, utilitzar la ment per viatjar a llocs on ningú pot accedir, i crear el teu propi espai és una sensació força gratificant.

A mesura que passava el temps i les dues cerveses es consumien, nosaltres, aïllades de tothom continuàvem imaginant....

Onze

La ciutat clareja preciosa. És onze de desembre i com cada any, en aquesta data, un sentiment satisfactori de melancolia i felicitat m'envaïx cada part de la meua ànima. Fa just onze anys en aquest dia va naixer una gran part de mi.

Sovint desitge que es congele el temps. Que cesse en el seu procés i el deixe gaudir eternament de la innocència , la felicitat, la il·lusió, l'esperança... que mai deixe de somiar.

-Al meu germà Lluis-

"Caminaba yo con dos amigos por la carretera, entonces se puso el sol; de repente, el cielo se volvió rojo como la sangre. me detuve, me apoyé en la valla, indeciblemente cansado. lenguas de fuego y sangre se extendían sobre el fiordo negro azulado. Mis amigos siguieron caminando, mientras yo me quedaba atrás temblando de miedo, y sentí el grito enorme, infinito, de la naturaleza".

Edvard Munch (1863 - 1944).

Observant-te des de prop; "A veces me despierto con ideas en la cabeza y las apunto."

Cae la noche en Madrid. En el dormitorio de Carme Chacón son cerca de las doce y la radio vomita las noticias del día. La vicepresidenta primera del Congreso de los Diputados se toma su irrenunciable infusión de hierbas. «No son para dormir, sólo para tranquilizarme», aclara. Hace un repaso de la jornada: «Qué ha pasado, qué debí decir que no dije».

Va por la vida con el tiempo comprimido hasta las últimas consecuencias y madruga por decreto, sobre todo desde que el presidente del Congreso, Manuel Marín, decidiera que los plenos empezaran a las 8 a. m. para que sus señorías tuvieran algo de tiempo para su vida privada.



Mientras se prepara para meterse en la cama, crema de noche y joyas fuera, y a encender la radio para escuchar los titulares de la prensa del día siguiente. El hemiciclo no es precisamente un lecho de rosas. Llueven el sarcasmo y los enfrentamientos. Hay broncas, unas dialécticas y otras menos. Es muy fácil convertirse de la noche a la mañana en un titular. Y casi nunca para bien. Una cuestión que Carme comprueba cada noche cuando escucha la radio. Después, ya puede dormir tranquila. En su mesilla, varios libros: novela, ensayo y poesía. «Lo alterno todo, hasta que uno me engancha y me lo fundo. Cuando viajo y no tengo un libro a mano me leo hasta las etiquetas de los champús.»



Muy cerca, un cuaderno y un boli. «A veces despierto con ideas en la cabeza y las apunto.» Más de una vez ha llamado a esas horas a algún compañero porque en la tranquilidad de su habitación se le ha ocurrido una solución genial para un problema. «Intento no cenar fuera y tener más tiempo para relajarme. A la gente le pareceré aburrida, pero el lujo para mí es tomar algo en casa y llamar a mi hermana para saber de mis tres sobrinos: el mayor, de tres años, y el pequeño, de un mes.» Luego llega el mejor momento del día. «Me meto en la cama y cojo mi libro. Me gusta leer en silencio.»

Por Karelia Vázquez

Obrim els ulls davant la pobresa

Segons un nou estudi sobre La Distribució Mundial de la Riquesa dels llars, de l'Institut Mundial per a la Investigació de Desenvolupament Econòmic de les Nacions Unides, el 2 per cent dels adults més rics del món posseïxen més de la meitat de la riquesa mundial.

Mapa publicat per les Naciones Unides que il·lustra el grau d'iniquitat econòmica actual de la Humanitat.

Els nivells de riquesa en diferents països:

La major part de la riquesa està concentrada a Amèrica del Nord, Europa i els països d'alts ingressos de l'àrea d'Àsia i el Pacífic -com Austràlia i Japó-, que en conjunt tenen el 90% de la riquesa global.

• Amèrica del Nord- 34%
• Europa - 30%
• Països rics d'Àsia-Pacífic - 24%
• Amèrica Llatina i el Carib - 4%
• Països pobres d'Àsia-Pacífic - 3%
• Xina - 3%
• Àfrica - 1%
• Índia - 1%

Europa de l'Est és un cas particular degut al fet que la propietat privada està en augment, però no ha arribat als nivells tan alts d'Europa Occidental.

En el selecte grup del 1% dels més rics, el 37% està en Estats Units i el 27% a Japó.

Obrint aquest debat i proporcionant-vos aquestes xifres, que les he agafades de l'estudi de riquesa personal més complet fins la data, el que pretenc és que deixem de veure aquest problema de manera tènue i llunyana i, sobretot, inicidir en que s'ha de pressionar des de la base cívica per a que els governs - capaços o amb mitjans per paliar aquestes situacions- actuen de manera inmediata.

Lágrimas del pasado

Günter Grass, afamado escritor, premio Nobel ampliamente reconocido como "la conciencia moral de Alemania". Está, en la actualidad, embarrado hasta el cuello por revelar, en su última creación, sus juveniles actividades nazis.


Las reacciones dentro y fuera de Alemania no se han hecho esperar. Hay algunos que le defienden. Pero existen declaraciones que han sido muy duras para el autor. Empezado por la acusación de Fert -célebre biógrafo de Hitler- donde tacha a Grass de inmoral y literalmente expresa: "yo, a un hombre así no le compraba ni un coche usado". Otros optan por la estrategia mediática. Alegando que el escritor ha actuado de manera oportunista para obtener un mayor beneficio de su obra, como es el caso de la Vicepresidenta del Consejo Central Judío. Incluso se le reprocha que debe devolver el premio Nobel que recibió en 1999.

Pelando la cebolla, título de la polémica novela, reune toda su trayectoria vital: empieza con la decripción de su infancia en Danzing y termina con la publicación de El tambor de ojalata, su primera y más reconocida obra. En esta nueva reliquia literaria Grass entiende y equipara el transcurso de su historia como la acción de pelar una cebolla, quitando capa tras capa: una tarea que reclama facilmente a las lágrimas.

Con este articulo pretendo -después de recopilar todo tipo de críticas acerca del libro y de su vida- que se entienda que Günter Grass empieza como un niño ingenuo, soñador, sin convicciones políticas propias y gran amante del arte. Él deseaba convertirse en un ser antagónico a la figura que representaba su padre. "Tendero de provincia, católico romano practicante y hombre de familia amante de la paz y la armonía".

Partiendo de esta premisa, el pequeño Günter empieza a pasar, como cualquiera de su generación, por toda la gerarquía nazi de rigor: la Juventud Alemana, las Juventudes Hitlerianas, el Frente Aleman de Trabajo y finalmente el reclutamiento en la Waffe-ss.

Cito textualmente uno de los recuerdos de Grass: "durante varias décadas me negué a enfrentar las consecuencias de esa palabra y esas letras gemelas. Después de la guerra, la vergüenza creciente me impidió hablar de lo que había aceptado con el estúpido orgullo de mi juventud. Pero la carga persistía, y nadie la podía aligerar".

Si reflexionamos paso a paso las escenas de esta historia coincidiremos en que este escritor no merece la lapidación y desprestigio de su carrera. Con el progreso personal, la reflexión y las experiencias vitales empiezas a crear tu propio criterio y a definirte. Günter Grass empezó a ver, a partir del trancurso del tiempo, muchos tonos de grises entre el blanco y el negro.

Finalmete solo me queda añadir que todos tenemos derecho a equivocarnos, a tener un pasado. Seguramente, la capacidad que posee para crear una expresión literaria tan brillante será fruto de sus numerosas y frustrantes contradicciones. Demosle un voto de confianza.

Qué els importa als Ciutadans?

Recorden al xaval que apareixia nu en el cartell que va editar Ciutatadans de Catalunya per a demanar el vot contra el opresivo nacionalisme dels PSC, CIU, ERC, Iniciativa-Verts i la resta de partits nacionalistes, en les últimes eleccions autonòmiques catalanes?

Es diu Albert Rivera, i ha estat triat diputat en el Parlament de Catalunya.

La seva aparent frescor politico-moral ha suscitat onades de simpatia -bastant simplistes, per cert- en mitja Espanya, sobretot al País Basc, a Galícia, i a València on també abunden, segons Ciutadans i els seus amics, els nacionalistes excloents i opressors...

En fi, resulta que el libertador Albert Rivera era militant del PP! Sí, ha llegit bé, del PP! Anem, que hi ha nacionalismes bons i nacionalismes dolents. Albert Rivera és un "interessat" de la política. Un altre.

La ironia americana

L'únic cineasta americà que al seu dia es va atrevir a desafiar a George Walker Bush, mitjançant la seua pel·lícula-documental Farenheit 9/11, ha difós una carta irònica amb la mateixa intenció, però en aquest cas dirigida al partit republicà.

En aquest escrit, deixa palesa la mena de política que els conservadors nord-americans han estat practicant durant les dues legislatures de Bush. Sense cap dubte, aquests mandats s'han carateritzat per un fanatisme patriòtic, pel fonamentalisme religiós, el desmantellament i abolició de serveis socials bàsics, el balafiament de despeses carents d'interes públic, i un munt més d'etcèteres...

A Europa, just a la nostra part de l'Atlàntic, hi ha polítics que han intentat, i intenten, aplicar aquests criteris de govern i aquestes polítiques conservadoristes. Axí que hem de difondre la carta que Michael Moore ha escrit ja que, malgrat no ho semble, molt prop de nosaltres també faria bé.

"A mis hermanos y hermanas conservadores,

Sé lo abatidos y descorazonados que se sienten por los resultados de la elección de la semana pasada. Les preocupa que el país se mueve en una dirección muy mala que no es la que ustedes desean. Sus 12 años de Revolución Republicana han terminado con todavía tanto por hacer, tantas promesas que no fueron cumplidas. Están espantados y yo lo entiendo.

Vamos, ¡anímense, amigos míos! y no se desesperen. Les tengo buenas noticias. Los millones que están ahora a cargo de nuestro Congreso Demócrata y yo, queremos hacerles una promesa solemne, una lista de promesas que les ofrecemos porque los valoramos como compatriotas nuestros que son. Merecen conocer que planificamos hacer con el poder que recientemente adquirimos, y para ser específicos, qué haremos a ustedes y para ustedes.

He aquí nuestra Solemne promesa liberal a los descorazonados conservadores: ...."


A la pàgina http://www.rebelion.org/noticia.php?id=41459 s'ha publicat la carta traduïda al castella sencera.

Adele Bloch-Bauer; la fortuna de Klimt.

Com si d'una icona bizantina es tractés, Klimt va elaborar l'obra mestra de l'anomenat estil daurat que, junt a "el bes", el traurien de l'anonimat.

En aquest retrat pintat per Klimt, la dona apareix asseguda i porta un vestit daurat. El cos es barreja amb el fons i la butaca, el respatller de la qual es fon entre els mosaics. En el seu vestit, apareixen pintats ulls egipcis, molt habituals entre els membres del Modern Style anglès, amb Mackintosh al capdavant.

Klimt està estretament relacionat amb els mosaics de San Vital de Ràvenna, de l'època bizantina, els quals havia visitat en nombroses ocasions. En la pintura es pot apreciar la influència que va exercir l'estampa japonesa en aquest pintor. Alguns historiadors vinculen aquesta obra amb les madonnas italianes d'època medieval, al presentar un aspecte de mare i objecte de culte ...

Una batalla guanyada. L'exemple del triomf

“Mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”













Des del seu inici a la política catalana, Carme Chacón, ha estat una de les dones més observades i seguides de l'actualitat nacional.

Es diu que actua amb una força i seguretat immesurable i que, malgrat la seua professió, no deixa de banda la seua vida personal. Reconeix enyorar l'olor de la mar.

Amb el pas del temps, cada cop s'evidencia més un detriment de l'interés de la part de la societat que oscil·la entre els 20 i 35 anys, per tota mena de reptes polítics, socials i inclòs culturals. Ella és una mostra d'esforç, d'iniciativa i, sobretot, d'esperança.

El principal motiu pel qual escric al voltant d'aquesta figura política és perquè vull deixar palesa l'enorme admiració que produiex Carme Chacón per la seua lluita professional, així com,pel sacrifici personal, i perquè crec que és un dels exemples més clars del trioumf de la dona jove en l'actualitat.

Una persona preparada acadèmicament, emprenedora, amb iniciativa i que, a més, ha demostrat tenir capacitat per a fer-se un lloc important a la política nacional mereix, sota el meu judici, ser més reconeguda.

Sols dir que ha de servir-nos, el seu exemple, per a créixer dins d'una societat en la que encara no es juga amb uns valors de total igualtat.

Un projecte sensitiu

Dedicant un poc del meu temps a la tecnologia he caigut, a partir d'un enllaç, dins d'un pàgina fascinant.

Aquesta, és la web d'una botiga situada a Madrid, en un dels barris més alternatius d'aquesta ciutat (el barri de Lavapiés). En ella cada dona pot trobar nombroses meravelles que anys enrere no podriem ni tan sols imaginar. S'anomena "Els plaers de Lola", i va naixer gracies a l'iniciativa de dues joves. Elles es van introduïr en l'incert i perillos camí empresarial per a poder obrir una porta més a la llibertat sexual i sensorial de la dona.

Una volta dins d'aquesta tenda, pots disfrutar de cafés d'origens llunyans, d'infusions afrodisiaques i aromes naturals. Pots trobar tota mena de jocs i materials eròtics exclusius per a dones. Així doncs, en ella hi ha llibres i moltissima informació imprescindible per a coneixer perfectament el cos humà femení.

Com que l'art és una peça imprescindible per a completar l'activació els nostres estímuls, aquest local acollis diverses exposicions de pintura, fotografia i escultura creades per dones.


Com tots sabem un dels principals valors que tenim és la sensibilitat, i en cada part d'aquest lloc podem donar vida als nostres cinc sentits.

www.losplaceresdelola.com

I els odontòlegs, què?

El passat 19 d'octubre, la ministra de sanitat Elena Salgado va presentar una nova campanya divulgativa dirigida a la població i als profesionals sanitaris, on preten frenar l'us inadecuat dels mediaments, concretament dels antibiòtics a Espanya.



Des d'un punt de vista sanitari, aquesta campanya és necessaria, i tots coincidim en que el projecte ha estat una bona idea, ja que l'ús inadecuat dels antibiotics està produïnt l'aparició de cepes bacterianes resistents a aquestos medicaments. Tot açò pot donar lloc a que aquestes cepes és facen irreversibles en nombrosos casos i deixen de tenir eficacia front a determinades enfermetats. A més em de tenir en compte que Espanya és un dels països europeus amb major consum d'antibiòtics.

Ara bé, el problema de tot aquest assumpte resideix en que en totes i cadascuna de les creacions publicitaries dirigides a la ciutadanita, s'omiteix per complet la referncia als odontòlegs com a profesionals sanitaris capacitats per a preinscriure antibiòtics.

Ja s'ha fet arribar al ministeri el nostre descontent al no fer-nos particeps, ja que pot donar lloc a confusions per part de la població, i esperem que en la pròxima campanya publicitaria es rectifique.

El nostre art

Gracies a la lluita constant de les artistes del segle XIX, a principis del s. XX les dones començaren a recollir els beneficis que aquesta suposava. Es basaven, principalment, en la possibilitat d'estudiar a les mateixes escoles de belles arts que els homes, solicitar beques, participar en concursos i guanyar premis. A més podien realitzar les seues propies exposicions i vendre les seues obres.

Malgrat tot el progres que açò suposava, continuaven vejent-se obligades a recurrir a contactes individuals amb homes, ja reconeguts en el món de l'art, per a poder avançar i donar-li projecció a les seues carreres.

Pel que fa al camp de l'escultura, la dona va començar també a obrir-se camí. Aquesta part de l'art va deixar de ser exclusivament un area masculina i apareigueren a les grans ciutats de l'art com Paris, obres de dones com Germaine Richier, qui ja havia começat a fundir bronze per a crear les seues extrafalaries i extranyes obres. A Londres, Barbara Hepwerth va anar guanyant fama amb el pas del temps, ella junt a Henry Moore formaren un extraordinari grup d'escultors que dominarien l'escena artística mundial en els anys de la postguerra.

Temps després, a finals del s.XX les artistes contemporànies ja havien conquistat la majoria de les institucions d'aquest camp. El Guggenheim de Nova York i la Tate Modern de Londres estaven, aleshores, repletes d'exposicions individuals creades per dones.

En aquest moment de la història la pregunta alvoltant de si l'art en mans de dones continuarà siguent un element important al segle XIX encara no té resposta. Així doncs, esperem que l'esforç d'aquestes profesionals de lart obtinguen la mereixcda recompensa.


Adjunte algunes obres d'artistes reconegudes:





Ghada AMER.

Bridget RILEY.

Laura OWENS.

EL VELO: ¿DISCREPANCIA MULTICULTURAL?

Entre las últimas noticias que nos llegan desde el Reino Unido encontramos una polémica ocurrida en un colegio de Dewsbury al despedir temporalmente a una joven maestra por negarse a impartir sus clases con la cara descubierta ante sus alumnos.

La población musulmana está siendo víctima de un incremento de la desconfianza y del fanatismo antimusulman desde el 7 J. Estos ciudadanos se sienten cada vez más perseguidos en un país donde sus niveles de desempleo doblan o incluso triplican la media británica, donde la mayoría de los musulmanes vive en las areas mas deprimidas y la gran parte de los hogares están muy por debajo del umbral de pobreza.

Vivimos en un mundo que se está posicionando hacia la libertad y simultaneamente está bajo un sistema político global dirigido hacia el control y la censura.

Algunos piensan que el uso del velo es un signo de separación entre culturas que conviven en un mismo territorio, y además, que se trata de una acción retrograda que impide la adaptación de las mujeres musulmanas en el mundo occidental.
Incluso la ministra de inmigración de Holanda, ha considerado la posibilidad de prohibir el uso del burka (velo musulmán que cubre todo el rostro femenino, compuesto por una rejilla que permite la visión) en lugares públicos, alegando la siguiente afirmación: "el uso del burka no encaja en una sociedad donde debe ser posible mirarse a los ojos".

Ante posibles argumentaciones procedentes del campo de la psicología en las que se pruebe alguna alteración en cuanto a la adaptación emocional del niño, deberían tomarse medidas. Por ejemplo, prodría plantearse el uso del simple pañuelo. Éste, deja al descubierto parte importante del rostro, zona que nos permite expresar nuestras emociones y transmitir confianza. Pero de todos modos asumamos que el uso del velo a niveles sociales, como en este caso en los colegios, produciría una rapida adaptación e integración en la medida en que los niños se acabarian acostumbrandose a convivir con diferentes culturas y religiones.

Evidentemente este es un debate complejo y lleno de contradicciones, pero hemos de tomar consciencia de que el avance y el progreso hacia una igualdad entre hombres y mujeres musulmanes debe ser un camino que unicamente desempeñen ellas. Son las mujeres musulmanas quienes finalmente, con el paso del tiempo, rehivindicarán su posición en la sociedad y quienes lucharan por ella. En cambió, si es la población occidental quien presiona y fuerza este proceso puede que se produzcan dos resultados totalmete opuestos; bien un efecto rebote, en el que se daría un aumento del fanatismo y tendría como resultado un efecto retrogrado en la vida de las mujeres, o bien se produciría una pérdida de identidad y raices siendo un caso más de destrucción cultural producida por la globalización.

Art vanguardista

Des del dia que vaig naixer he estat envoltada per art de tot tipus, però la sensibilitat per aquesta matèria ha estat en periode de letarg durant tota la meua vida. De fet he necessitat de l'ajuda d'algú, per a començar a descobrir i a apreciar-lo de manera quasi obsessiva...

Aquesta meravella pertany a Kandinsky, qui enten l'art com una realització espiritual, i basa la gran majoria de la seua obra en la il·lustració abstracta.

Què son els implants?

Els implants van surgir com alternativa dels trataments protesics. Es pot definir com la tècnica quirúrgica que consisteix en introduïr un cos extrany dins de l'os, mandibular o maxilar, amb la finalitat de substituir peces dentals perdudes.

Tot açò té una finalitat tant estètica com funcional, ja que és prioritari restaurar l'activitat masticatòria, degutora i de fonació.

Aquestes maniobres es duen a terme mitjançant l'osteointegració, que es tracta de la conexió directa entre e l'os i la superficie del implant. Per tant per a poder incloure aquests sustituts dentals artificials en el cos humà, hem de comptar previament amb suficient superficie de teixit osi.

Hem de tindre en compte el possible rebuig del sistema inmunologic una vegada introduït l'implant en l'organisme. Per eixe motiu hem d'utilitçar materials biocompatibles, fer un estudi minuncios de la quantitat i qualitat de l'os que suportarà l'implant, i seleccionar la técnica menys atraumatica possible.
També serà important l'higiene del pacient ja que està directament relacionada amb la falta del control de placa que condueix a la periimplantitis i al posterior fracas de l'implant (els texits periimplantaris son molt susceptibles a l'infecció causada per bactèries).







Quins son els beneficis dels implants?

• Els implants poden reemplaçar dents perdudes amb una garantia amplia de duració.
• També son una alternativa per a les dentadures que es mouen i causen dolor, ja que poden servir de base y sosten per a una protesis completa.
• Els implants, amb una higiene oral molt bona i visites periòdiques al seu dentista tenen un marge de duració de vint anys i inclús poden durar tota la vida.

Quines son les desventajes?

• La tècnica implantològica requerix una inversió econòmica major que la de una dentadura remobible o un pont fixe convencional.
• també hi ha que invertir un periode de temps en el tractament. Aquest dura de 6 a 9 mesos. Si es considera el temps que posteriorment dura un implat, aquesta inversió de temps es raonable i compensada.
• com cualsevol altre procediment de cirugia, els implants dentals tenen riscs d'infeccións.

Meravelles robades

Joam GENOVÉS




Artur HERAS



Eduardo CHILLIDA

...i els peixos també tenen dents?

Sovint es curiosa la relació que existeix entre algunes paraules quan totes elles es troben relacionades.

Avui, pensava en tres termes força diferents i que a simple vista, un pot anul·lar l'altre sense discursió alguna; Dolor, Vulnerabilitat, Estima ... Supose que és tracta d'un intent absurd de definir un estat d'ànim.

Solem identificar el Dolor com una experiència sensorial y emocional desagradable, relacionada amb situacions que produeixen dany. Però en nombroses ocasions, l'experiencia fruit del dolor va més enya...pot inclús arribar a emboirar la ment de les persones més despertes.-

Pel que fa al sentiment de Vulnerabilitat, es allò que algú sent quan es veu sol i indefens, i intenta protegir-se amb tot allò que li produeix un mínim de benestar.

Estimar, és una emoció complicada. Molt dificil de definir. Puc dir que es tracta d'admirar i valorar enormement, també pot relacionar-se amb la necessitat, i inclús amb l'adicció..
Però del que estic segura, és que qui estima, sent per cada part del seu cos unes corrents intenses provocades per la sensibilitat.

Segons després de sentir com aquest híbrid de paraules jugava amb la meua ment, m'he trovat a l'escritori observant, amb incredulitat, la inocència del meu germà de 10 anys, que s'acostava amb els seus ulls brillants, i els cabells humits de la suor típica d'un xiquet, i em preguntava: Teta, i els peixos tenen dents?

...després de passar l'estiu junt a una taça de café, un fum de apunts per estudiar i la llum alògena del flexe com l'única radiació solar, tornem de nou a començar el curs.
Amb quasi vint-i-dos anys continue abançant per aquest terreny fascinant de l'odontologia.

Càries, qué es?

La càries dental és la malaltia més frecuent de l'especie humana, afecta, sobretot, a les persones que habiten els països més desenvolupats. Pot produïrse en qualsevol persona independentment del seu sexe, edat o condició social. Es tracta d'un proces destructiu de l'anatomia dental degut a l'acció del acids d'una serie d'agents infecciosos.


A que és deu l'aparició de càries?

Han de coincidir diversos factor per a que es produeixca l'enfermetat:

- Dieta - Microorganismes - Huesped: propia dent.

Formant part de la flora habitual de la nostra cavitat oral, existeixen nombroses bactèries que s'adhereixen a la superfície de les dents formant el que s'anomena placa bacteriana. Aquesta, a l'entrar en contacte amb el sucre, produeixen àcids. Aquests àcids es difonen sobre la superfície de la dent i hi inicien un procés de descalcificació o desmineralització. Amb el pas del temps aquesta zona prèviament descalcificada es despren deixant una cavitat infectada on proliferarà la infecció sinò és paliada amb un bon tractament.

Com podem previndre la càries?

Per evitat l'aparició de aquesta enfermetat hem de dur un control mesurat de la nostra dieta:

• reduïr el consum de sacarosa diari.
• evitar menjar entre hores.
• disminuir el consum d'aliments molt viscosos, que tenen facilitat per a adherirse a la superficie dental.
• utilitzar edulcorants.
• menjar xicles amb Xilitol.
• Mantindre una bona higiene diaria.

s'acaba l'època de jugar a ser majors

...amb les altes temperatures posem fi al nostre quart any universitari. Sembla subrealista pensar que en menys de dos anys ens trobarem dins del torrent capitalista de supervivencia en el que tindrem el compromis i la necessitat de guanyar-nos la vida.

Deixarem de costat les llargues nits d'estudi, la sensaciò confortant d'acabar el periòde d'examns, les sumes y restes per a que ens quadren els credits de la matricula..I a més, les clases on et dediques a tot menys a escoltar, les pràctiques on jugues mentre aprens,els passetjos pel riu, les nits de música, cine i gelat de xocolate...les nostres nits d'estima.

S'ens acaba l'època de jugar a ser majors, i comencem a ser-ho, esta obrint-se el cami del nostre futur.

Per a tots i especialment per a tu, amb qui he compartit tant aquests cuatre anys.