Consumisme, com sempre s’ha dit, és el terme que defineix cada temporada nadalenca. Tothom surt per a realitzar compres. Regals per a tots. Pijames, mitjons, guants, cds, llibres, perfums, i un munt més d’objectes inútils que després mai utilitzem. Per als més menuts tenim tot tipus de substituts tecnològics que reemplacen als veritables jocs de la infància, i aquestos si que els utilitzen. Inclús massa.
Entre la enorme quantitat de jocs d’ordinador als quals els adolescents – i els xiquets- tenen accés podem trobar alguns en els que el repte consisteix a ser el més hàbil robant cotxes, agredint a la policia, assaltant comerços , i atropellant ancianes. Activitat bastant "normal" en els jocs d’aquest tipus.
El més curiós de tot aquest passatemps infantil és que una de les formes de ser un vertader heroi consisteix en l’assassinat de prostitutes. Has de passar el teu vehicle per damunt de tota dona que es situe als carrers, ja es trobe sola, o acompanyada, i per aconseguir una millor atrocitat –i major puntuació evidentment- cap la possibilitat de fer marxa enrere i acabar de destruir-la.
El més curiós de tot aquest passatemps infantil és que una de les formes de ser un vertader heroi consisteix en l’assassinat de prostitutes. Has de passar el teu vehicle per damunt de tota dona que es situe als carrers, ja es trobe sola, o acompanyada, i per aconseguir una millor atrocitat –i major puntuació evidentment- cap la possibilitat de fer marxa enrere i acabar de destruir-la.
Vertaderament volem que s’ature la violència de gènere? S’ha decidit realment acabar amb el sexisme, veritable arrel de la violència que s’exerceix contra les dones en el món sencer?
Encara hui ens trobem a una cultura on hi ha rols assignats, un per a l’home i altre per a la dona. Aquests rols són, sens dubte, deterministes i discriminatoris per a ambdós sexes, però són especialment lesius per a les dones. La religió, les creences, la literatura, el cine, els refranys, els contes... des “el príncep blau”, els crims passionals, fins la esfereïdora frase "la vaig matar perquè era meua” han conduit a la nostra societat a una injusta desigualtat que hem de pal·liar, començant per evitar que els xiquets o futurs adolescents (que seran els homes del futur) tinguen cap relació i vincle amb la diferencia de sexes. I molt menys amb l’exercici de la violència com el cas d’aquestos jocs bèl·lics.
Si s’aposta per un canvi basat en l’abolició de la discriminació de sexes, no ens bastarà amb el impuls polític i mediàtic ni amb els canvis legislatius –aquests son imprescindibles- també ha de passar pel nostre comportament diari. Es tracta de guanyar una veritable batalla contra les nostres pròpies pautes culturals, contra la idea ancorada en el més profund de la nostra consciència que els homes han d’exercir un paper preponderant en les relacions de poder i també en les familiars i afectives.
Una de cada cinc dones en Europa pateix algun tipus de maltractament per part del cònjuge o parella de fet , a nivell mundial la proporció és una de cada tres, i aiçò és símptoma d’un progrés lent i mal arrelat. La violència de gènere és l’expressió més brutal del masclisme que no busca tant fer mal com mantenir la dominació i el control sobre la vida de les dones.
Hem d’acabar amb l'extorsió, el insult, l'amenaça, la bufetada, la pallissa, el flagell, la cambra fosca, la dutxa gelada, el dejuni obligatori, el menjar obligatori, la prohibició de sortir, la prohibició de dir el que es pensa, la prohibició de fer el que se sent i la humiliació pública...
