El somni de la fotografia

Enviem una senyal des del cervell i ordenem que el nostre dit índex exerceixca un moviment de pressió. Aquest simple gest pot paralitzar el temps. Immortalitzar un moment que potser algun dia ens faci plorar, riure, sentir malenconia o nostàlgia . Simplement ens deixarà recordar.

Abans, quan encara regnava el paper i el líquid revelador, era preciós veure com a la gent li canviava la mirada i se li dibuixava un somriure a l'observar, per primera vegada, les seves imatges acabades de revelar. Llavors no erem conscients que aquests minúsculs detalls donaven un sentit enorme a les nostres vides.

Algú a qui vull amb la força de tots els meus sentits somia amb tindre el seu propi laboratori fotogràfic. Així elaborar les seues imatges, crear art jugant amb el temps, enfosquint o aclarint, inmortalitzant moments.

Complirem els teus somnis

Professores censurades

Com ja sabran, la Federació de Professors de Religió ha decidit no renovar a una docent, d'un col·legi de les illes canàries, per viure "en pecat", entès així per ser divorciada y conviure actualment amb un home formant una parella de fet. Aquesta pecadora -segons l'argot catòlic- és la canària Carmen Galayo, i ja ha anunciat que recurrirà davant els tribunals europeus la sentència emesa fa uns dies pel constitucional.


Cercant per internet casos similars, he localitzat dos homòlegs en el resultat i que discrepen minimament en etiologia. Dues dones, també ex-professores de Religió, recursos de les quals estan pendents de resolució judicial, que també van pedre el seu lloc de treball per haver-se casat amb un home divorciat i per ser simpatitzant d'Esquerra Unida.

Aleshores, professores de religió, suporteu tot tipus de maltracte, ja siga psiquic com físic, perdoneu mentides, enganys i traïcions, o simplement no penseu en canviar la direcció de les vostres vides, ja que si us divorcieu, tindreu que fer front, no sols al conflicte que en sí suposa un divorci, sinò també pedreu el vostre mitja de manutenció. Donem-li les gràcies a la religió i a l'estat per permetre-ho.

Tenint en compte que el personal docent està pagat per l'Estat, i que aquest és constitucionalment laic, han d'estar les prerrogatives de l'esglesia, i del Varticà sobre la legislació laboral?


Ens trobem a una situació en la que malgrat que les diverses nòmines del profesorat que imparteix religió, en colegis públics i concertats, són abonades amb diners públics, el Tribunal Constitucional considera i permet que l'esglesia gaudeixca de la suficient llibertat com per a contractar o despedir als docents que ells consideren oportuns. Preguem que no es consolide un cos d'inspectors-inquisidors que s'encarreguin de vigilar en els col·legis als professors per si pequen...i simultaniament que vetllin pel correcte camí de la moral doctrinaria dels alumnes.

Ara queda esperar que les normes de regulació de l'ensenyament que el Govern està promovent en la Llei Orgànica d'Educació (LOE) s'adapten, com diu la vicepresidenta del govern María Teresa Fernández de la Vega, per a que professors de Religió puguen gaudir dels drets fonamentals que com treballadors tenen reconeguts en l'ordenament jurídic.

Inocencia robada

“… y el Principito le dijo al hombre:

los adultos nunca entienden

nada por ellos mismos,
y es algo cansador para los chicos

andar siempre explicándole las cosas a ellos..."

(Antoine de Saint – Exupéry)

Me hipnotizó su mirada. Durante unos minutos me perdí dentro de él buscando su historia, intentando dilucidar las sensaciones tan recientemente vividas, ahogandome en su dolor. Con onze años sus ojos ya han perdido la inocencia, su sonrisa acontece forzada y refleja un horrible miedo cuando prueba a mediar palabra.

Llegó desde Senegal, embarcado en una patera. Perdió a su madre al llegar a las costas Canarias y le han traido aquí. Sé que mi hermano, que comparte su edad, siente una tremenda responsabilidad i compasión por el chico, lo cual me enorgullece. Su sensibilidad le hizo, tras conocerle al llegar a su clase, percibir la enorme diferencia acentuada, y pese a su carácter infantil, reaccionó con la más sincera y admirable solidaridad.

Su acento francés es delicado, aun mantiene rasgos pueriles, pero sus faciones marcadas definen una madurez forzada. Este chico empieza una nueva vida llena de oportunidades, pero a él, como a muchisimos más niños, les roban la pureza de su niñez.

La solució al canví climatic sota la presió d'EEUU

Pronunciant-se cada vegada més i evidenciant-se l'existència -ja irreversible- d'un canvi climàtic, L'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA),en 1988, van crear el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). La funció del IPCC consisteix en realitzar una anàlisi científic i técnic, establint una relació socioeconòmica, amb la finalitat d'arribar a conclusions que responguen al perquè d'aquest calentament global (provocat per les activitats humanes), les seves possibles repercussions i les possibilitats d'adaptació i atenuació del mateix.

Aquesta institució compta amb tres grans grups de treball, formats per brillants científics i enginyers, i un grup especial encarregat de l'estudi de l'efecte hivernacle. A més, s'han publicat nombrosos informes com " La protecció de la Capa d'Ozó i el sistema climàtic mundial" o "Tecnologies, polítiques i mesures per a mitigar el canvi climàtic", entre altres. Doncs, després d'una complexa, oberta i transparet investigació, ahir es van presentar les seves conclusions a París

D'altra banda ens trobem amb un centre d'estudis conservador, El American Enterprise Institute, finançat per una de les majors petrolieres del món, Exxon Mobil, i amb estrets vincles amb el govern de George W. Bush , que segons informa un periòdic britànic, ha oferit 10.000 dòlars a científics i economistes de mig món que col·laboren a un treball que alberga, com a principal finalitat, la ardua feina de desacreditar l'informe sobre canvi climàtic que ha elaborat aquest equip d'experts, on ens adverteix d'un augment de la temperatura global d'entre 2 i 4,5 graus d'aquí a la fi de segle.

Realment deixarem que la política d'aquest pais ho controle tot sota el xantatge i la pressió? Traguen les seves pròpies conclusions.

Un conte molt breu

Aquesta primera tarda de febrer, tindré la satisfacció de contar-vos el conte més curt i més bonic que he llegit en la meva vida:

Hi havia una vegada una bellissima i encantadora noia que, després de sometres a dures i intenses reflexions relacionades amb el poder de l'estima, li va preguntar al seu novi si es volia casar amb ella. Davant l'espectant i deslumbradora mirada de la jove, ell va respondre: "No".

....I la noia va viure feliç per a sempre, sense rentar, cuinar, planchar, sortint amb les seves amigues, llençant-se al que li donava la gana, gastant els seus diners en si mateixa i sense treballar per a ningú. FI.

El problema és que de menudetes, no ens contaven aquests contes. I ENS VAN FOTRE...AMB EL PUTO PRINCEP BLAU......!!!

Aquest li'l dedique a la meua, gairebé farmacèutica, amiga Amaya .

Dalí, retrat del seu germà mort

"Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germà va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement. Ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos"

"Aquell germà mort , el fantasma del qual em va acollir a tall de benvinguda, va ser, per dir-ho d’alguna manera, el primer dimoni dalinià. El meu germà havia viscut set anys. Ho considero com una prova de mi mateix, una mena de geni portat fins a l’extrem. El seu cervell es va cremar com un circuit elèctric sobrecarregat per una precocitat increïble. No va ser pas per atzar que l’anomenessin Salvador, com el meu pare, Salvador Dalí i Cusí, i com jo. Ell era el ben estimat: a mi se’m va estimar massa. En néixer, vaig posar els peus sobre les empremtes d’un mort a qui adoraven i a qui, a través de la meva persona, continuaven estimant, potser més encara.”

"Confessions inconfessables"

Salvador Dalí

Dalí va tenir un germà major que va morir de meningitis als 7 anys d'edat. Una tarda, quan Dalí ja havia complert els cinc anys, els seus pares el van dur a la seva tomba dient-li que ell era la seva reencarnació. Dalí els va creure. El pintor va voler plasmar mitjançant el surrealisme que definia les seves obres, un retrat on quedessin plasmats els trets del seu germà. Va crear una imatge, mitjaçant punts, del rostre del nen de set anys, i en el fons s'observa un plànol, on es dibuixa l'horitzó, que obiamente recorda L’Angèlus de Millet.

Aunque lo parezca, no es una broma.

Libertad Digital, página web definida propiamente como liberal, vinculada estrictamente a la derecha política, (web de la que es cofundador y en la que colabora Jiménez Losantos -La Cope-) y donde podemos encontrar información diaria, nos ha sorprendido hoy con este singular parte meteorológico.

Ahora, podéis reiros.

(foto:escolar.net)