El dissabte passat vaig acabar el meu fructífer pas per la implantologia, deprés de tot un curs acadèmic d'excel·lents pràctiques i rigoroses aportacions teòriques. Durant aquests deu mòduls he compartit bons moments amb onze odontòlegs dels quals m'enduc un preciós record.
Aprofitaré aquesta introducció, malgrat que semble extrany, per a parlar-vos de Finlàndia. Una de les xiques amb els que he fet el Diploma Avançat va estar a finlandia durant un any a l'ultima recta de la carrera. Doncs, després de llargues i agradables converses he arribat a la conclusió que necessitem prendre algun tipus de paral·lelisme amb aquest - i altres països- tant a nivell sanitari, com econòmic i educatiu.
Sé que un dels defectes dels humans és desitjar inevitablement el que no posseïm, o creure que tot el que ens envolta és molt millor que el que tenim -llevat que sigues un narcisista patológic, açò pot ocórrer- i el millor exemple el tenim fixant-nos en el comportament dels més menuts. Aquests, s'encapritxen sempre de les joguines dels seus amics, encara que ells tinguen el doble tant en quantitat com en qualitat, sempre mostren anhelar les possessions dels seus companys de jocs.
Doncs tornant a Finlàndia, sembla ser un país model, en el qual no existeixen dades de corrupció, presumeixen del millor sistema educatiu públic i tenen un dels millors llocs en el rankin mundial de la salut.
Personalment convidaria al senyor Zapatero, a que li pegara un cop d'ull a aquest meravellós país nórdic, que no dubtaré en visitar. Amb açò no pretenc realitzar un judici negatiu de l'avanç polític produït a Espanya en mans de qui ens governa, però crec que -en contra del que pensen molts- és el moment d'anar més enllà, d'ampliar la nostra amplitud de mires engrandint l'Estat de Benestar...
.
I és que llig a la premsa -i em conten- que el pensador
Plilip Pettit, en una conferència al
CEPC el passat dilluns a Madrid, va afirmar que vivim a una Espanya millorable, amb "defectes generals" i "problemes puntuals" que hem de corregir. Però no oculte el meu orgull quan repasse la darrera frase de la conferència: “partiendo de una noción sentida de Republicanismo, el sr. Zapatero ha hecho de España un modelo para las democracias avanzadas, en cuanto a lo que se puede avanzar”.
PS. Jo no hi vaig poder assistir, cosa dels exàmens, però m'han fet arribar un preciós llibre dedicat...