Després de quasi dos mesos aïllada de les corrents de la blogsfera hui torne amb el meu compromís d'escriure.
La darrera setmana hem vist com els moviments sismics han devastat dos ciutats a Perú, deixant centenars de morts i milers de ferits tant física com psicologicament. És increible veure com un fenòmen natural pot produïr tanta destrucció, i al mateix temps hem de compartir eixe dolor amb el sentiment d'impotència, donat que es tracta d'una causa natural i ha ocorregut a un país on no hi havia recursos per a convatir-lo mitjançant els components arquitectònics adequats.
Deixant de costat alló que creguem incontrolable, hui sols despertar i cercar les noticies del dia a internet he llegit el titular que estic segura ha sorprés i sensbilitzat a tothom. "Fallece la chica que ayer fue atacada por su expareja en el paseo de la playa de Gandia". En aquest últim cas la xica tenia solament vint anys. Sembla que no avancem, continuen produint-se morts i cada cop en més joves. Aquests factors assenyalen un fet evident, encara tenim la desigualtat molt arrelada a la nostra societat.
Foto:" Mujer en laga". Juan Achutegui
4 comentaris:
estate ben segura que t'hem enyorat
te vas a la gran ciudad y te olvidas de tus lectores...ya te vale. Escribe algo pronto!te echamos de menos.
y como bien dices, dado que la desigualdad sigue tan arraigada en nuestra sociedad, la asignatura pendiente de las mujeres, su revolución para conseguir la mitad del cielo, la mitad del poder, merece y necesita el apoyo de todas, incluido el tuyo.
Publica un comentari a l'entrada