Gracies a la lluita constant de les artistes del segle XIX, a principis del s. XX les dones començaren a recollir els beneficis que aquesta suposava. Es basaven, principalment, en la possibilitat d'estudiar a les mateixes escoles de belles arts que els homes, solicitar beques, participar en concursos i guanyar premis. A més podien realitzar les seues propies exposicions i vendre les seues obres.
Malgrat tot el progres que açò suposava, continuaven vejent-se obligades a recurrir a contactes individuals amb homes, ja reconeguts en el món de l'art, per a poder avançar i donar-li projecció a les seues carreres.
Pel que fa al camp de l'escultura, la dona va començar també a obrir-se camí. Aquesta part de l'art va deixar de ser exclusivament un area masculina i apareigueren a les grans ciutats de l'art com Paris, obres de dones com Germaine Richier, qui ja havia começat a fundir bronze per a crear les seues extrafalaries i extranyes obres. A Londres, Barbara Hepwerth va anar guanyant fama amb el pas del temps, ella junt a Henry Moore formaren un extraordinari grup d'escultors que dominarien l'escena artística mundial en els anys de la postguerra.
Temps després, a finals del s.XX les artistes contemporànies ja havien conquistat la majoria de les institucions d'aquest camp. El Guggenheim de Nova York i la Tate Modern de Londres estaven, aleshores, repletes d'exposicions individuals creades per dones.
En aquest moment de la història la pregunta alvoltant de si l'art en mans de dones continuarà siguent un element important al segle XIX encara no té resposta. Així doncs, esperem que l'esforç d'aquestes profesionals de lart obtinguen la mereixcda recompensa.
Adjunte algunes obres d'artistes reconegudes:
Ghada AMER.
Malgrat tot el progres que açò suposava, continuaven vejent-se obligades a recurrir a contactes individuals amb homes, ja reconeguts en el món de l'art, per a poder avançar i donar-li projecció a les seues carreres.
Pel que fa al camp de l'escultura, la dona va començar també a obrir-se camí. Aquesta part de l'art va deixar de ser exclusivament un area masculina i apareigueren a les grans ciutats de l'art com Paris, obres de dones com Germaine Richier, qui ja havia começat a fundir bronze per a crear les seues extrafalaries i extranyes obres. A Londres, Barbara Hepwerth va anar guanyant fama amb el pas del temps, ella junt a Henry Moore formaren un extraordinari grup d'escultors que dominarien l'escena artística mundial en els anys de la postguerra.
Temps després, a finals del s.XX les artistes contemporànies ja havien conquistat la majoria de les institucions d'aquest camp. El Guggenheim de Nova York i la Tate Modern de Londres estaven, aleshores, repletes d'exposicions individuals creades per dones.
En aquest moment de la història la pregunta alvoltant de si l'art en mans de dones continuarà siguent un element important al segle XIX encara no té resposta. Així doncs, esperem que l'esforç d'aquestes profesionals de lart obtinguen la mereixcda recompensa.
Adjunte algunes obres d'artistes reconegudes:
Ghada AMER.
Bridget RILEY.
Laura OWENS.
1 comentari:
No coneixia aquestes autores, però sembla fascinant el que ens contes. És curiós com, al llarg de la Història de l'art, em vénen al cap un munt d'homes importantíssims, a totes les èpoques, i a penes cap dona, tot i que sens dubte existeixen. I el que és més dolent és que açò no només passa al món de l'art... cal treballar de valent per capgirar aquesta situació injusta.
Publica un comentari a l'entrada