La ciutat clareja preciosa. És onze de desembre i com cada any, en aquesta data, un sentiment satisfactori de melancolia i felicitat m'envaïx cada part de la meua ànima. Fa just onze anys en aquest dia va naixer una gran part de mi.
Sovint desitge que es congele el temps. Que cesse en el seu procés i el deixe gaudir eternament de la innocència , la felicitat, la il·lusió, l'esperança... que mai deixe de somiar.
-Al meu germà Lluis-
1 comentari:
Felicitats per a eixe solet que tens per germà. Tinc la sort d'haver-lo vist créixer des que tenia 2 anys... sembla que fa 4 dies encara el portaves al braç... uff... com passa el temps.
Sergi.
Publica un comentari a l'entrada