Nou i cinc minuts, arribe tard. Vaig agafar la linea quatre del metre , un transbord i amb una mica de retard estaria allí, a la Facultat de medicina de la Universitat Complutense.
Departamento de Anatomía y Embriología, em dispose a entrar, amb acuciament i desgana em col·loque la bata. Ahí estava, a la porta de la sala de disecció, sabia que els onze companys ja s’hi trobaven dins, faltava jo. Havia estat preparant-me per al moment i 4 anys enrere ja havia passat per algo similar, vaig pensar per uns instants - autodissuadint-me - que seria fàcil. Error. Mai s’està preparat.
Amb convicció gire el pom de la porta i entre. Calor, asfixia i un formigeix per les cames m’adverteixen d’un component altíssim d’impresió que pot desencadenar una situació desagradable. Torne a eixir, agafe aire i em decideixc a afrontar el moment pensant, i repetint-me un consell d'algú força estimat, que es tracta de material de treball. Sona greu i fred, però si no ho veus així resulta imposible treballar amb caps de cadàvers.
Comence la disecció, mentre intente acostumar el meu olfacte a l'efluvi del formol,i em force a creure que és un aparell de material plàstic per llevar-li sentiment a la circumstància, però després comence a pensar que gràcies a ells, nosaltres tindrem una formació científica per a poder curar i previndre enfermetats, tot i que i sembla que no mai ningú s’enrecorda d’aquests éssers ja inerts.
Gràcies a la dona que em va deixar inmiscuir-me en el fascinant camp de la seua anatomia, sóc avui coneixedora de nervis, artèries, venes i insercions musculars imprescindibles per a la implantologia.
Escric açò per agraïr a tots aquells que decideixen que metges i odontòlegs utilitcen l’únic que queda al morir, els seus cossos, per a que continuen formant-se professionals sanitaris
Departamento de Anatomía y Embriología, em dispose a entrar, amb acuciament i desgana em col·loque la bata. Ahí estava, a la porta de la sala de disecció, sabia que els onze companys ja s’hi trobaven dins, faltava jo. Havia estat preparant-me per al moment i 4 anys enrere ja havia passat per algo similar, vaig pensar per uns instants - autodissuadint-me - que seria fàcil. Error. Mai s’està preparat.
Amb convicció gire el pom de la porta i entre. Calor, asfixia i un formigeix per les cames m’adverteixen d’un component altíssim d’impresió que pot desencadenar una situació desagradable. Torne a eixir, agafe aire i em decideixc a afrontar el moment pensant, i repetint-me un consell d'algú força estimat, que es tracta de material de treball. Sona greu i fred, però si no ho veus així resulta imposible treballar amb caps de cadàvers.
Comence la disecció, mentre intente acostumar el meu olfacte a l'efluvi del formol,i em force a creure que és un aparell de material plàstic per llevar-li sentiment a la circumstància, però després comence a pensar que gràcies a ells, nosaltres tindrem una formació científica per a poder curar i previndre enfermetats, tot i que i sembla que no mai ningú s’enrecorda d’aquests éssers ja inerts.
Gràcies a la dona que em va deixar inmiscuir-me en el fascinant camp de la seua anatomia, sóc avui coneixedora de nervis, artèries, venes i insercions musculars imprescindibles per a la implantologia.
Escric açò per agraïr a tots aquells que decideixen que metges i odontòlegs utilitcen l’únic que queda al morir, els seus cossos, per a que continuen formant-se professionals sanitaris
8 comentaris:
no sabia que feres un blog! Hay la nostra amiga la anatomia.. que tant ens va fer plorar en 1er..jeje! Bueno diosa de l'odontologia estudia que ens veiem en la decapitació dels examns.
Guapaaa
SI US PLAU, deixeu d'escriure comentaris que llevin el caracter reflexiu i la il·lusió de l'experiència que ens transmet aquesta noia.
(Al meu espai també he hagut d'aguantar impertinències,i l'experiència em diu que cal deixar-ho correr)
Preciosa, estem amb tu, no deixis d'alegrar-nos les tardes de treball amb la teva forma caracteristica i jove de veure les coses.
Continua així!!
No escribo valenciano, por mi carencia de conocimiento lexico y gramatical, pero lo entiendo. Me diste la dirección y te he leido desde entonces. No dejes nunca de ser asi.
Te quiere, Maria Mou.
Quina Socarraeta més curiosa!
Xàtiva va ser cremada per Felipe V, veritat? Crec que si, bé molt bons els recets articles.
Yo Aqui en la biblio, estudiando y enlazo con tu blog; me encanta, y sobretodo este trozo: "...vaig pensar per uns instants - autodissuadint-me - que seria fàcil. Error. Mai s’està preparat"
Y para correrme (perdón, pero es lo que me pasa por la mente) esto:
"..mentre intente acostumar el meu olfacte a l'efluvi del formol,i em force a creure que és un aparell de material plàstic per llevar-li sentiment a la circumstància"
Madre mia,mi más sincera enhorabuena, de corazón.He decidido,como se notara en mi excitación verbal,que voy seguir tu blog.
para que lo entiendas, estudio medicina (ahora concretamente,estoy con la inmuno) y me impresiona la manera de sentirlo, vivirlo y expresarlo.
Publica un comentari a l'entrada