En els úlims dies ha eixit a la llum que alguns dels candidats presidencials de França per a 2007 estan molt bé protegits econòmicament. Així que us proporcione un discret resum.
- Jean-Marie Le Pen, polèmic polític, lider del partit nacionalista d'extrema dreta, el Front Nacional.
El seu programa electoral denúncia la majoria d'acords internacionals (Maastricht, Schengen, etc...), advoca per l'abolició de l'Euro i retorn al Franc Francès com moneda de curs legal així com el restabliment de la pena de mort. I finalment vol dur a terme una forta i potent política anti-immigratòria .
El líder del FN posseïx, que és al que anavem, participacions en diferents societats i diverses propietats immobiliàries, entre les quals destaca la seva residència, en l'extraradi de París, valorada en uns 5 milions d'euros.
- Per altra banda, el candidat gaulliste (centre-dreta), -Nicolas Sarkozy- actual ministre de l'interior al govern de Dominique de Villepin, fill d'un acabalat noble hongarès exiliat després de la consolidació dels estalinistes, compta amb un patrimoni personal calculat en 1.140.000 euros.
- La fotogénica, fràgil i somrient Ségolène Royale. Presidenta i candidata del PSF. Dona que, sota el meu criteri,reflecteix el creixent avanç mundial de les dones en l'àrea política, és posseïdora amb el seu company François Hollande- secretari general dels socialistes gals- una fortuna xifrada en 934.000 euros.
- Jean-Marie Le Pen, polèmic polític, lider del partit nacionalista d'extrema dreta, el Front Nacional.
El seu programa electoral denúncia la majoria d'acords internacionals (Maastricht, Schengen, etc...), advoca per l'abolició de l'Euro i retorn al Franc Francès com moneda de curs legal així com el restabliment de la pena de mort. I finalment vol dur a terme una forta i potent política anti-immigratòria .
El líder del FN posseïx, que és al que anavem, participacions en diferents societats i diverses propietats immobiliàries, entre les quals destaca la seva residència, en l'extraradi de París, valorada en uns 5 milions d'euros.
- Per altra banda, el candidat gaulliste (centre-dreta), -Nicolas Sarkozy- actual ministre de l'interior al govern de Dominique de Villepin, fill d'un acabalat noble hongarès exiliat després de la consolidació dels estalinistes, compta amb un patrimoni personal calculat en 1.140.000 euros.
- La fotogénica, fràgil i somrient Ségolène Royale. Presidenta i candidata del PSF. Dona que, sota el meu criteri,reflecteix el creixent avanç mundial de les dones en l'àrea política, és posseïdora amb el seu company François Hollande- secretari general dels socialistes gals- una fortuna xifrada en 934.000 euros.
Conclusió: El riquíssim Chirac serà succeït per altre polític adinerat. Aquestes, entre altres dades, han estat difoses a França. Ara jo em pregunte, a Espanya podrem saber si es compta amb algún polític econòmicament diguem-ne normal?
5 comentaris:
Amb tots els respectes i agafant-me a arguments força desigualitaris, tothom que ha aconseguit triounfs polítics ha estat amb l'esqueneta ben cuberta de duros. No es coneix a cap mort de fam que hagi arribat a ser president, ni ministre. De fet tots tenen la seva oposició guanyada, i viuen de l'exedencia dedicant-se a la política.
A més senyoreta, tú que els una socilista piji, no deuries d'emetre aquests judicis... je je, no m'ho agafes malament, amb bona intenció,eh?.
Besets i gracies per l'esquema de la política francesa que has creat.
1 abraç.
mi pregunta es la siguiente:
Son capaces esos señores de captar la voluntad del pueblo,de sentir las necesidades de sus ciudadanos como propias, de preocuparse por las mismas cosas que nos preocupan a la gente corriente?
No hay que ser muy fino,ni estar muy informado para adivinar la respuesta...
Un abrazo
Hola, després d'algun temps de no escriure per ací.
En primer lloc, permet-me, amb afecte, dir-te que hi han algunes inconcrecions biogràfiques en la figura de Sarkozy. Et recomane que visites la següent pàgina ("sed de poder"):http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Sed/poder/elpepusocdmg/20070114elpdmgrep_1/Tes
D'altra banda, el panorama polític francés és molt complicat, com la pròpia societat francesa, on tot és ideologia i on, per exemple, idees sovint expressades per ZP (reducció d'impostos, competitivitat...) estan considerandes per l'ortodoxe PS francés com un discurs liberal en excés... Els matissos ideològics, per tant, allí són força importants. I d'ahi una esquerra dividida en socialistes, comunistes amb enorme força, trotskistes, verds...
I sí, a França hi ha una èlit política formada normalment a l'Escola Nacional de l'Administració (ENA), a París, on estudien les grans famílies que, a la fi, acaben convertint-se en la classe política que governa els destins de l'encara una de les més importants nacions. Els polítics francesos, es diu, moren amb les botes calçades: el vell Chirac ha estat batle de París, ministre, primer ministre... i President de la República. I Sarko i Ségolène són també vells coneguts del panorama polític francés...
Però allò trascendental, per damunt de les carències estructurals òbvies de la 5ª República Francesa, és el que es juga França -i Espanya. I Europa- en les properes eleccions presidencials del mes de maig.
Com alguns dels lectors que hem estat de viatge fa un parell de mesos, als Camps Eliseus trobem una estàtua imponent del general DeGaulle que diu que "hi ha un pacte 20 vegades sagrat entre la llibertat del món i la grandesa de França". França no és el que era, no ha sabut ben bé encaixar els nous reptes d'un món globalitzat. França ja no és un país decissiu en el panorama polític internacional. Però França representa una manera d'entendre Europa, França és un referent moral important i condiciona les inèrcies europees. La societat francesa es troba en un moment difícil, de necessitat de redefinir aspectes estructurals, essencials, del seu propi sistema polític. I fa falta sàvia nova, noves maneres de fer política amb el suficient lideratge per poder afrontar amb garanties un futur que se'ns presenta complicat davant l'abisme de la mundialització. Fan falta referents polítics concordants amb el "nou paradigma", amb el nou sentir social. Cal complicitat de l'èlit política amb una ciutadania que veu que el poder polític consternyeix els seus anhels, no respon a les seues espectatives... I això ho pot fer Ségolène Royal. Sens dubte.
Una abraçada :-)
sens dubte...
Bon vespre! Jo també portava un temps sense escriure a n'aquest sempre interessant i politemàtic "blog", encara que en sóc seguidor.
Retornant a la qüestió principal que ens plantejava la sempre inquieta Esther Llorenç, peronalment crec que no ,és determinant ni molt menys el patrimoni personal d'un candidat alhora de presentar un projecte polític de govern, sino que el que realment ens interessa es que la seva gestió de govern sigui eficanç, sèria i transparent.
O és que ens qüestionam si ens operarà millor un metge pobre que un metge ric?
Jo coincideixo amb el sempre crític i neoliberal Sergi Pérez en que l'activitat política es una activitat de prestigi, que en principi, seria equiparable als Registradors, Notaris (que no rotaris) o Jutges, als quals ningú els questiona els seu patrimoni.
Un abraç!
Publica un comentari a l'entrada