08 de gener 2007

Fins que la mort ens separe




Entrem en un nou any. Amb l'evident progrés en la majoria de camps dintre de la nostra societat em he començar a lluitar intensament per que durant tot aquets 2007 es produeixquen les mínimes victimes en quan a terrorisme domèstic.






Per a que açò es puga mesurar, donat que acabar amb ell és inmensament dificultos, hem de canviar els estereotips i valors vigents. La violència és un fet social i cultural: al llarg de la història -i encara avui- s'ha identificat a l'home amb la força i a la dona amb la submissió (fins al 2 de maig de 1975, el codi civil espanyol parlava de l'obediència que la dona devia al marit). Segons un estudi de la Fundació Dones, el 23% dels xics adolescents entre 14 i 17 anys conceben a la dona com inferior i feble; i el 35% es mostren d'acord o molt d'acord amb actituds que justifiquen, neguen o minimitzen la violència de gènere. Canviar els estereotips vigents suposa un projecte concret d'educació a llarg termini.






Em d'aturar també els errors que malauradament es comenten en quan a la protecció d'amenatçades. Molts agressors que tenien ordre d'allunyament l'han incomplit perquè les víctimes no tenien protecció o perquè no es controla o vigila que l'agressor complix dit l'allunyament. Falten mitjos per a garantir la seguretat d'una dona amenaçada. El pla de xoc aprovat pel consell de Ministres el 7 de maig de 2004 contempla amidades com la implantació de polseres electròniques per als maltratadores, teleasistencia a les víctimes i presó preventiva per a l'agresor. A més, s'ha de demandar major coordinació i colaboració de tots els agents (policies, jutges, piscólogos, mèdics...) que han de tindre una ràpida resposta en cas de possibles maltractaments . La llei integral, aprovada el 22 de desembre de 2004, pretén donar resposta a moltes d'aquestes llacunes, però encara no és suficient.


Envie aquest article a tot home que passe pel meu blog . Tots ens hem enamorat, tots em sentit l'estima fins rabiar, inclús sovint fa patit més del compte. Però arribar a un estat irracional de possessió que degrade, maltrate i anule... ?



S'ha de començar per la propia concienciació de l'home. Tots aquells (que hi son molts) que condenen la violència de gènere han de ser els primers en reclamar un canvi. Quan tot aquell que es crega amb el dret d'utilitzar la força obseve que hi han milers d'homes defensant la igualtat, demanat justicia i lluitant per la condemna de tots els maltratadors, segurament comence a veure que està sol front al masclisme i que qui te sota els seus peus no es inferior a ell i mereix cap tortura.



Tots hem de lluitar junts contra aquest terrorisme.

2 comentaris:

Luisete ha dit...

no hablo ni papa de catalan,tengo que leerlo dos veces para entenderlo, pero aun asi me estoy enganchando al blog.

En cuanto al tema del post, creo que aun queda un largo camino por recorrer,pero mas que en el plano judicial -que tb- en el plano educativo(es mejor prevenir que curar),el ciudadano honrado comienza a formarse en la escuela y en el hogar y es ahi dnd,pienso yo, esta la verdadera solucion.

1saludo

Xavi ha dit...

yo tampoco hablo catalan aunque despues de leerlo 3 veces (para poder entender más que nada) te parece un idioma precioso, y escucharlo aun es mejor.

Encontrarse a diario, mientras realizó mis pequeños apaños para mi proyecto, con la vista en la pantalla (algún dia sé que me dejará ciego despues de tantos años) buscando en la web "www.estherxat..." debe incluirme a mi tambien entre los enganchados al blog femenino que más me atrae.


congratulations desde liverpool