
Sex and the city. Sèrie televisiva que nosaltres bategem com Sexe en nova york a estat des del moment que es va emetre a Espanya un dels fenòmens mediàtics més forts i més reivindicatius que es coneixen.
El seu poder va ser tan acusat que tota aquella que es sometia per primera vegada a una sessió d'aquesta peculiar llibertat femenina, emesa per la sèrie, començava a tenir sensacions que en principi, per la seva debilitat o brevetat, no és percebien conscientment, però influïen en la conducta desenvolupant desitjos...
Aquest pensament era comú: Quan sigui major vull ser neoyorkina, alta, rossa amb el pèl rissat, tenir l'armari ple de Manolos (i estar casada amb Matthew Broderick). Tindré tres super amigues incondicionals amb qui dinaré tres cops a la setmana per a posar en comú els nostres afers sexuals i a més el meu millor amic serà gay. Tindré un portatil on escriuré tots els meus pensaments i m'els publicaran al Vogue, a més per la gran ciutat de Nova York circularán autobusos on tothom podrà observar i reconeixer meu meravellos cos...
Aquesta popular sèrie va ser produïda per la HBO a partir del llibre de Candance Brushnell, qui durant anys es va dedicar a escriure una columna en el New York Observer relatant la vida sexual dels novaiorquesos. Amb aquesta producció es pretenia respondre a la seguent qüestió: Poden les dones tenir la mateixa llibertat sexual i amb igual liviantat que els homes? I a més, mostrar a la societat que existeixen dones que tenen plenitud vital, comptant amb una alta dosí de llibertat individual siguent solteres. La finalitat era que quatre amigues, canviaren a les dones de la nostra època amb el missatge subliminal que està bé ser soltera i major de 30 anys. 

Així doncs, Sex and the city tractava també els durs problemes als que ens hem d'enfrontar sent dones al segle XXI. Des del divorci, els problemes econòmics, de vivenda i la infidelitat, fins a la infertilitat, l'adopció, el càncer de mama o, per descomptat, els problemes de llit.
El perqué d'aquest nou post està en al País Semanal, en la secció de Reportages, on han triat aquesta sèrie. Des del meu punt de vista és una de les millors formes d'avançar i que totes s'identifiquen amb valors del que moltes dones semblen careixer, la llibertat i la igualtat.
Moltes gràcies.

4 comentaris:
tu compromiso con la causa es admirable, hace falta gente con ese caracter y con esa consciencia para que esto cambie.
Me gusta como enfocas el tema, ya que ultimamente parece que la lucha feminista se centra en asuntos tan ridículos como conseguir la sucesión a la corona(tiene cojones)y en evitar brutales linchamientos(sin comentarios)
1abrazo
El post es muy bueno, y a nosotros también nos engancha la seriecita... Respecto al comentario anterior, te doy toda la razón, porque a mi me consta que las feministas, en lugar de conceder este Sex in te city, como un medio que empuje un avace necesario, lo consideran que es algo superfluo que encasilla a la mujer. Y también dicen que es sexista porque el hombre continua siendo el macho dominante (y eso que la tia esta los putea muucho)...Bueno, ante todo (y por sexta o septima vez) mi enhorabuena por tu nuevo artículo
Me gusta tu manera de ver el mundo, he llegado aqui por casualidad y llevo algunas semanas siguiendote.
Creo que gracias al enfoque que le das a tu blog estas inspirandome a mi misma en la creación de uno.
Gracias.
La serie desde el principio está enfocada a la construcción de un mundo sin sexo masculino, es decir, mundo donde se puede prescindir de ellos aunque al mismo tiempo se les hace uso: Para tener aventuras, para que las enamoren, o para tener hijos.
A mi me gustó mucho porque en ella se puede ver que para ser feliz no hace falta tener pareja. La sociedad de hoy aun relaciona estar soltera (solterona) con ser una amargada y estar en constante busqueda y captura.
Yo que soy madura y con experiencia, recomiendo;
1) hechad vuestros polvitos, sin más compromiso.
2)curraros un futuro, que nadie os machaque ni os amenace. sin "dependencia" más que de vosotras mismas.
3)si teneis un hijo... que sea solo vuestro.
Mando un beso a la autora, oye un cielo.
Gracias, y perdon por mi anonimato.
Publica un comentari a l'entrada