Com ja sabran, la Federació de Professors de Religió ha decidit no renovar a una docent, d'un col·legi de les illes canàries, per viure "en pecat", entès així per ser divorciada y conviure actualment amb un home formant una parella de fet. Aquesta pecadora -segons l'argot catòlic- és la canària Carmen Galayo, i ja ha anunciat que recurrirà davant els tribunals europeus la sentència emesa fa uns dies pel constitucional.
Cercant per internet casos similars, he localitzat dos homòlegs en el resultat i que discrepen minimament en etiologia. Dues dones, també ex-professores de Religió, recursos de les quals estan pendents de resolució judicial, que també van pedre el seu lloc de treball per haver-se casat amb un home divorciat i per ser simpatitzant d'Esquerra Unida.
Aleshores, professores de religió, suporteu tot tipus de maltracte, ja siga psiquic com físic, perdoneu mentides, enganys i traïcions, o simplement no penseu en canviar la direcció de les vostres vides, ja que si us divorcieu, tindreu que fer front, no sols al conflicte que en sí suposa un divorci, sinò també pedreu el vostre mitja de manutenció. Donem-li les gràcies a la religió i a l'estat per permetre-ho.
Tenint en compte que el personal docent està pagat per l'Estat, i que aquest és constitucionalment laic, han d'estar les prerrogatives de l'esglesia, i del Varticà sobre la legislació laboral?
Ens trobem a una situació en la que malgrat que les diverses nòmines del profesorat que imparteix religió, en colegis públics i concertats, són abonades amb diners públics, el Tribunal Constitucional considera i permet que l'esglesia gaudeixca de la suficient llibertat com per a contractar o despedir als docents que ells consideren oportuns. Preguem que no es consolide un cos d'inspectors-inquisidors que s'encarreguin de vigilar en els col·legis als professors per si pequen...i simultaniament que vetllin pel correcte camí de la moral doctrinaria dels alumnes.
Ara queda esperar que les normes de regulació de l'ensenyament que el Govern està promovent en la Llei Orgànica d'Educació (LOE) s'adapten, com diu la vicepresidenta del govern María Teresa Fernández de la Vega, per a que professors de Religió puguen gaudir dels drets fonamentals que com treballadors tenen reconeguts en l'ordenament jurídic.
4 comentaris:
Ya era hora de que nos dedicaras un post! tanto tiempo esperando.... empezaba a plantearme sidejar de seguirte.
Bueno,respecto al tema que tratas, me parece tan retrogrado,y más tratandose de el estado español, que tanto presume de sus progresos sociales en comparación con el resto de paises europeos, que no voy ni a opinar.
renaix la inquisició!!! molt bo, bona reflexió.
Por una vez, y sin que sirva de precedente, voy a discrepar contigo.
Cuando uno decide formar parte de una institucion-privada- se le presupone conocedor de los requisitos que dicha institucion impone a sus adeptos para aceptarlos en su seno. Si ingresas es porque-libremente- acatas y te comprometes a cumplir las normas y estás dispuesto a hacerlo el tiempo que dure tu unión a la institución.
Es un caso parecido al de la miss cantabria que fue desposeida del titulo por ser madre.El problema puede surgir cuando esas "normas de pertenencia" no se ajustan a la ley vigente, pero creo que no es el caso.
Lo triste es que en pleno sigloXXI siga la iglesia católica teniendo tanto poder-sobre todo en la moral de las personas- y que existen concursos donde se premien cualidades tan aleatorias como la belleza física. En eso estamos deacuerdo.
Un saludo
hola de nuevo,esther,me ha encantado este post,estoy de acuerdo contigo,y si la ley le da la razon a la iglesia que la cambien.
Publica un comentari a l'entrada